Els arquitectes d’avui en dia poden parlar, i molt, d’ecologia i medi ambient. Però això no ha estat sempre així. Des de fa uns anys, per donar resposta als nous requeriments, els arquitectes s’han vist obligats a posar-se al dia en sistemes d’estalvi energètic, materials ecològics o edificis saludables.
Recentment s’està introduint un nou concepte en els concursos públics: el de la perspectiva de gènere. És molt probable que, en el futur, aquest requeriment s’afegeixi de manera habitual i els arquitectes en sàpiguen tant d’aquest tema com d’arquitectura sostenible.
Un equip de professors (i professores!) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili va voler anticipar-se a aquesta nova necessitat treballant el concepte de la perspectiva de gènere en la seva assignatura. Però explicar què és la perspectiva de gènere i les seves implicacions no és tan fàcil. Per aquest motiu, em varen demanar si els podia ajudar i varen programar una sessió amb els seus estudiants.
Per a mi, explicar a arquitectes el concepte de perspectiva de gènere era tot un repte. Si optava per explicar la perspectiva de gènere des de la teoria sociològica probablement la sessió hauria estat un fracàs. Però intentar parlar d’arquitectura quan no en sé hauria estat encara pitjor. Així que vaig optar per explicar, des de la meva experiència, com aplico aquest concepte en els meus projectes per, després, proposar un debat per traslladar els meus conceptes i constructes teòrics a l’arquitectura.
Per obrir el debat els vaig demanar que parlessin de les diferències entre tres tipus molt diferents de biblioteca – però no des del punt de vista del disseny arquitectònic sinó de la influència dels diferents espais en l’ús que se’n fa d’ells i en les relacions que s’estableixen entre les persones.
Arrel d’aquest debat es va poder parlar de moltes altres àmbits en els què l’arquitectura té una clara incidència en la vida social, i varen sortir reflexions interessants sobre el paper de l’arquitectura en la construcció de relacions socials.
He de dir que, per mi, va ser una experiència molt gratificant i molt enriquidora. Vaig sortir de la Universitat amb la sensació no només d’haver pogut ensenyar alguna cosa sinó, sobre tot, d’haver-ne aprés moltes altres per la meva part.
Tant de bo experiències com aquesta es repeteixin, i poc a poc ens anem acostumant al treball conjunt i interdisciplinari entre diferents professions. Estic segura que tots hi sortiríem guanyant.
