En aquesta entrada volem compartir la nostra participació a la Jornada d’experiències innovadores de participació d’infants organitzada per l’Ajuntament de Barcelona el passat dimecres 11 de novembre.
La Clàudia Vallvé va compartir amb els assistents la nostra experiència amb el Grup Altaveu i l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. L’encàrrec per a la Jornada era explicar el projecte ressaltant les fortaleses de com es potencia la participació infantil dins del projecte. Aquí detallem el que vam explicar!
INFANTS QUE ARGUMENTEN I. L’EVIDÈNCIA DEL PARLEN
El Grup Altaveu neix d’una recerca prèvia en el marc del projecte Parlen els nens i nenes. El benestar subjectiu de la infància a Barcelona.
El curs 2016-2017, l’Institut Infància i Adolescència va fer una enquesta a 4.000 nens i nenes de 52 escoles de Barcelona, amb una mostra representativa de la realitat escolar de la ciutat (en clau territorial i de titularitat dels centres). El curs següent (17-18) va contractar els seveis professionals de Xarxa Consultors per fer el retorn dels resultats als mateixos infants que havien respost l’enquesta: vam fer 84 tallers participatius a 43 escoles. Aquests tallers, a part del retorn dels resultats de l’enquesta, van servir per elaborar propostes de millora sobre el seu propi benestar. Vam recollir més de 5.000 propostes! Per tant, els infants del Grup Altaveu no parlen a títol individual sinó a nom de tota la infància de la ciutat: son les 52 escoles de la mostra de l’enquesta i les 43 que van elaborar propostes les que posen els fonaments del Grup Altaveu.
Aquesta evidència ha reforçat el relat dels infants: hem portat les dades de l’enquesta al Consell de Ciutat mitjançant un Kahoot, i al diàleg amb els grups polítics municipals vam fer preguntes sobre dades clau als representants polítics i vam explicar una experiència personal relacionada amb aquesta dada.
INFANTS QUE ARGUMENTEN II. EL PAPER DELS REPRESENTANTS
Aquest paper de representants que defensen una Agenda construïda pels infants de la ciutat implica un aprenentatge de la representació que no sempre ha estat fàcil, i que ha requerit un treball tant a nivell metodològic com de transmetre als infants el seu rol com a representants. Els punts clau en aquest sentit han estat:
- La importància de que se sentin còmodes amb allò que defensen
- El disseny de dinàmiques per ajudar els infants a escollir les demandes que volien defensar, crear grups en funció d’interessos compartits i no d’afinitats personals
L’aprenentatge de defensar propostes i idees amb les que individualment no es senten representats. Una nena de l’escola Cervantes, al presentar l’Agenda davant de l’Alcaldessa no es sentia còmoda amb la demanda “Més llibertat i confiança en les nostres capacitats”. A l’exposar-la va deixar clara la seva reticència amb aquesta demanda, però va entendre que la seva responsabilitat com a representant era traslladar-la igualment a l’Alcaldessa.
INFANTS QUE ARGUMENTEN III. ARGUMENTAR DES DE LA PRÒPIA EXPERIÈNCIA
El treball amb el Grup Altaveu ha significat enfrontar-nos al repte d’explorar, assajar i crear metodologies per acompanyar els infants a expressar la seva opinió des de la seva pròpia experiència sense perdre de vista el seu paper de representants. Per fer-ho, hem creat metodologies per aconseguir que els infants es fessin seves les demandes que defensaven davant dels adults i les expliquessin amb les seves paraules, des del seu punt de vista i vivència personal. Per exemple, a través de fotografies explicatives de les demandes, l’elaboració de pòsters, el disseny de caixes “sell the box”…Per construir el discurs des de l’experiència personal i no des de la repetició o les instruccions dels adults.
ADULTS QUE ESCOLTEN
Un altre dels reptes del Grup Altaveu ha estat crear espais de confiança, espais segurs en els que tant infants com adults poguessin “sortir” durant una estona dels seus rols habituals i establir un diàleg i una escolta veritables.
Durant les sessions de diàleg hem posat especial cura en crear les condicions per al diàleg:
- Explicant molt bé als adults l’objectiu de la sessió (tant en la convocatòria com en la introducció de la sessió)
- Intentant garantir un equilibri entre infants i adults, evitant espais en què un o dos infants haguessin d’explicar les seves propostes a un grup nombrós d’adults (grups petits, infants sempre en grup i mai sols…)
- Portant els adults als espais dels infants i no al revés: l’Alcaldesa i la Primera Tinent d’Alcalde es van desplaçar a l’escola Cervantes i es van identificar amb el seu nom de pila, com els infants; i les altres sessions de presentació de l’Agenda es van portar a terme a l’Espai Fontana, on fèiem les sessions de treball amb el Grup Altaveu).
- Renunciant a explicar-ho tot, aprenent a escollir i prioritzar el que volem explicar dins del temps disponible: és millor un “tast” que ens deixi amb ganes de més que un empatx que no ens permeti aprofundir.
INSTITUCIONS QUE RESPONEN
L’escolta implica resposta, i per a que hi hagi resposta cal que es donin unes determinades condicions:
- La resposta ha d’estar prevista i planificada. Sovint, des de les institucions no poden donar resposta immediata a les demandes o propostes que se’ls fan, i seria un error “improvisar” una resposta immediata en el moment que es fa la demanda: la resposta ha de ser, necessàriament, una reacció a la demanda. I per això cal temps. És per això que en les sessions amb infants (i, en realitat, amb tothom) cal preveure espais institucionals d’escolta, però també de resposta, en els que, passat el temps, s’expliqui el que ha passat amb les demandes presentades.
- La resposta no sempre ha de ser positiva ni favorable. No tot el que demanen els infants es pot fer. I els infants són perfectament capaços d’entendre això si se’ls explica. Seria un error pensar que, com que son infants, hem de fer tot el que ens demanen. I seria també un error fer-los creure que tenen dret a aconseguir tot el que demanen. Però els infants, com els adults, tenen dret a saber que la seva proposta ha estat rebutjada i a que se’ls expliqui per què. Perquè sinó, fem un “flac” favor a la participació, aixequem falses expectatives i acabem generant desídia i desinterès. Necessitem infants que s’impliquin en els afers públics, i això significa aprendre a defensar els seus arguments, però també aprendre a acceptar les respostes desfavorables, sempre i quan estiguin ben argumentades.
