En moments com els que estem vivint, planificar és més complicat que mai. Requereix, entre altres coses, una mirada que combini el passat, el present i el futur i que ens permeti coordinar diferents agents, interessos i mirades cap a un mateix objectiu.
Han sorgit noves preocupacions i necessitats que copsen tota la nostra atenció. Però moltes de les mancances que estem patint venen de lluny. Mancances que la pandèmia ha fet encara més visibles: les retallades, la fragilitat econòmica, les tensions socials, les grans desigualtats, la concentració de la riquesa en mans d’uns pocs, els treballadors pobres, la infància vulnerable i desprotegida, la crisi dels refugiats, la manipulació i polarització ideològica, la crisi climàtica…
Durant aquesta pandèmia s’ha fet patent que les desigualtats ens perjudiquen a tots. Que la pobresa, l’exclusió social, les condicions de vida precàries, la manca de dignitat en les condicions de vida són inacceptables i ens col.loquen en una situació de gran vulnerabilitat com a societat. També ha quedat clar que necessitem d’un serveis públics potents. Tot i que ja ho sabíem, hem comprovat que les retallades eren una mala idea. Hem vist que l’escola, tot i les mancances del sistema educatiu, juga un paper essencial com a garant d’un entorn socialitzador per a tots els infants i joves. Ens hem adonat que les professions veritablement essencials són les que giren entorn a la cura. I també hem comprovat en la nostra pròpia pell com són d’importants les relacions socials.
Ara, a tot això, s’afegeix la necessitat de donar resposta a situacions molt crítiques, causades per la greu crisi sanitària, social i econòmica que estem vivint. Les institucions es veuen desbordades amb les noves necessitats. Però al mateix temps cal, més que mai, una nova mirada que ens permeti planificar un futur diferent. I per fer-ho, hem de repensar la manera com planifiquem.
En definitiva, planificar en temps de pandèmia requereix, com a mínim, quatre elements:
- Identificar els reptes a què hem de donar resposta, amb diagnosis clares, precises i acurades de la situació actual. Cal que siguem capaços d’identificar les problemàtiques i els reptes a què hem de fer front de manera clara. Però, sobre tot, cal que ho fem de manera consensuada per poder orientar tots els nostres esforços a donar-los resposta
- Reflexionar i aprendre de l’experiència , tant per no repetir els errors del passat, com per aprofitar els encerts, que també n’hi ha hagut. Això implica també ser capaços d’identificar les actuacions que estan funcionant i ser capaços de mantenir-les. Planificar no significa només iniciar noves actuacions. També cal reconèixer totes aquelles accions, projectes i serveis que s’estan realitzant amb èxit per mantenir-los, ampliar-los i donar-los estabilitat.
- Combinar el curt, el mig i el llarg termini. Els plans que fem avui han d’enfocar-se a resoldre les noves necessitats generades arrel de la crisi del COVID, que han deixat molts sectors de la societat en una situació molt precària, tant a nivell educatiu, com econòmic, social o de salut. Però, a més, cal preveure actuacions a mig i a llarg termini que permetin endegar les transformacions estructurals imprescindibles per donar resposta a les problemàtiques i reptes socials als què ens enfrontem.
- Coordinar el treball de múltiples agents, amb una mirada interdisciplinar que permeti posar en comú diferents visions i impulsar actuacions des dels diferents àmbits implicats en la solució dels reptes. Ens enfrontem a reptes complexos que un sol agent no pot resoldre. I l’única manera de donar-los resposta és abordar-los des de mirades transversals i amb actuacions conjuntes adreçades a un objectiu comú. Cal que cada agent faci allò que sap fer bé, però que els seus esforços se sumin al que fan la resta d’agents des dels diferents àmbits.
Esperem que siguem capaços de fer-ho, perquè en una bona planificació ens hi va el futur.
