Al llarg de tot aquest any hem estat acompanyant a l’ajuntament de Mataró en la realització d’una diagnosi de la ciutat, des del punt de vista de les necessitats de les persones grans en el marc d’un suport tècnic finançat per la Diputació de Barcelona.
En una ciutat amigable per a les persones grans les polítiques, els serveis i l’entorn tenen en compte les necessitats i preferències de les persones grans, reconeixen la seva contribució a la societat, respecten les seves decisions i eleccions, es preocupen per la seva inclusió en totes les àrees de la vida comunitària i protegeixen les persones més vulnerables.
El fet de treballar per construir una ciutat amigable amb les persones grans va més enllà d’aquest col·lectiu, ja que beneficia tota la ciutadania. Els carrers i edificis lliures de barreres milloren la mobilitat i la independència de les persones amb discapacitat, independentment de la seva edat. Una ciutat segura ho és per a les persones grans, però també per als infants, els adolescents o les dones. La promoció d’una vida activa i saludable, d’una oferta lúdica i cultural àmplia i de qualitat, la millora del transport públic, les polítiques d’habitatge o els recursos comunitaris i serveis de salut beneficien a tots els col·lectius. En definitiva, una ciutat amiga de les persones grans és una ciutat inclusiva i amb qualitat de vida per a tota la ciutadania.
Amb la diagnosi hem identificat els punts forts i febles de la ciutat, en relació a la inclusió i la participació de les persones grans i els reptes de futur a què ha de fer front la ciutat.
Núvol de paraules a partir de les aportacions de les persones grans entorn a l’espai públic de la ciutat de Mataró
La diagnosi s’ha realitzat a partir de la metodologia establerta pel Protocol de Vancouver. Aquest protocol, impulsat per l’organització Mundial de la Salut (OMS), identifica tres grans àmbits i vuit àrees temàtiques que caracteritzen les ciutats amigables amb les persones grans. La primera àrea és l’espai físic, dins la qual s’analitzen aspectes com l’espai a l’aire lliure i els edificis, el transport i la mobilitat i l’habitatge. La segona àrea és l’entorn social, que fa referència a qüestions relatives a la participació social, la participació cívica i l’ocupació i el respecte i la inclusió social. Per últim, la tercera àrea d’anàlisi té a veure amb els serveis municipals, i s’analitzen tant els sistemes de comunicació i informació com els serveis comunitaris i de salut.
Per elaborar la diagnosi hem elaborat un perfil de la comunitat, a partir de dades sociodemogràfiques, i una anàlisi dels plans estratègics i informes dels diferents àmbits de governança de la ciutat: salut, cultura, inclusió social, convivència habitatge i mobilitat.
Una altra font important d’informació han estat les fotografies realitzades per persones grans usuàries dels Casals de Gent Gran de la ciutat, responent a una demanda específica de l’àrea de Programes de gent gran del servei d’Igualtat i ciutadania de l’Ajuntament de Mataró. En aquestes fotografies s’ha demanat a les persones usuàries dels casals que fotografiïn els espais de la ciutat que consideren amigables i aquestes imatges s’han utilitzat com a base per a conèixer la visió de les persones grans sobre la seva pròpia ciutat.
Tota aquesta informació s’ha complementat amb informació qualitativa recollida a través de grups focals de discussió en els que s’han recollit les opinions i percepcions dels diferents agents implicats: persones grans de diferents grups d’edat i estatus socioeconòmic, persones cuidadores de persones grans, representants dels casals de gent gran, representants d’entitats del municipi, professionals que atenen a persones grans, comerços de proximitat i personal tècnic de les diferents àrees implicades en l’atenció i els serveis a persones grans. En total s’han realitzat un total de 9 grups focals que han comptat amb una participació de 131 persones.
Finalment, per garantir el màxim de participació de les persones grans en la diagnosi, s’ha realitzat una enquesta per recollir les propostes a les persones grans en la ciutat en els diferents àmbits d’anàlisi. Per tal de facilitar la màxim la resposta, s’ha comptat amb el suport dels informadors i dinamitzadors dels casals de gent gran així com d’agents cívics del Servei d’Igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament, que s’han encarregat de recollir les respostes de les persones grans dins dels casals i a peu de carrer. En total s’han recollit 201 respostes que han estat posteriorment categoritzades i analitzades.
Amb tota aquesta informació s’ha elaborat una diagnosi sobre l’amigabilitat de Mataró amb les persones grans que ha de servir de base per realitzar un pla d’acció operatiu que permeti millorar la qualitat de vida de les persones grans del municipi i de tota la ciutadania.
Més informació:
